17/5/18

Un somni ciutadà


En Juli Pernas i en Joan Manel Surroca són dels pocs autors que, amb el suport de la Fundació Barcelona Olímpica que presideix el primer, treballen insistentment la història de l'esport barceloní i català. Tinc una colla de quaderns i llibres seus a la biblioteca. La pena és que la resta de títols d'historiografia esportiva (no banalitats culés) són escassíssims. Que les institucions mostrin tan poc interès en recopilar i difondre la història d'un dels elements cabdals en la construcció del relat contemporani del país, mesura la voluntat que te la política d'explicar qui som realment.
Però a en Pernas, de llarga i meritòria trajectòria en gestió esportiva, i a en Surroca, un cognom que ho és tot en la ràdio catalana i periodista esportiu dels d'abans del hooliganisme mediàtic, això no els preocupa. I ara que no toca, ens sorprenen amb una breu però extraordinàriament documentada i estructurada història de l'estadi olímpic de Montjuïc; un equipament que qualsevol ciutat hauria honorat amb tota mena de projectes destinats a enaltir el somni col·lectiu que representa des de 1929 (documentals, recerques acadèmiques, llibres luxosos, exposicions), però que aquesta Barcelona acomplexada del que ha estat i és, ha oblidat vergonyosament. Sort n'hi ha, doncs, del treball d'aquests dos picapedrers de la història de l'esport, que ho és també la de la ciutat i del país, perquè poques coses ens han fet tant moderns i universals.
L'estadi de Montjuïc és la representació urbana més evident de la vocació cosmopolita de la ciutat; un anhel sovint frustrat, però que el 92 es fa realitat i capgira per sempre la història de Barcelona. I això el llibre ho posa en valor.