22/2/18

Febrer Formosa


Encara que li han pres, el títol és de l'Esteve Miralles, intel·lectual circumspecte i FeliuFormosià passional. M'ho argumenta paella pel mig: el Núvol li reedita el dietari El present vulnerable, cabdal en la seva obra; Pagès editors l'antologia poètica Papallona de l'ombra; Adesiara la traducció de la poeta alemanya Else Lasker-Schüler i la revista El Procés tot un número de més de dues-centes pàgines dedicat a ell. Per un país que oblida sistemàticament els maîtres à penser i enalteix a becaris de la cultura i la vida, aquest febrer fa justícia a una personalitat fonamental en la literatura catalana contemporània (teatre, poesia, dietaris, traducció). O sigui, el fred d'aquest hivern, a mes de fer festejar els gats, fa que s'editin llibres i coses d'en Feliu Formosa. Beníssim.
De totes aquestes publicacions estic fascinat per la revista El Procés, nata abans de que comencés l'ídem, ¡no confondre! En Joaquim Roura, ànima del paper, sosté que és una revista contracultural, tot i que no parla dels Beats, ni de Pau Malvido. Però, és clar, escrivint sobre gent escassament mainstream com en Formosa, si que se la pot considerar contracultural. D'aquest doble joc en surt una publicació profunda, exigent i gairebé única en el gènere que, si no gaudeix de més reconeixement, és per ignorància, mala fe o per totes dues coses. Però El Procés és la Revue de Paris que no hem tingut, o The Nwe Yorker que no tindrem. I així no es va enlloc; perquè de creadors com Feliu Formosa no en surt un cada dia, i menys que en sortiran si no hi ha espai on dir les coses ben dites, en català i que es llegeixin, encara que a en Rajoy el procés li piqui el cul. Seran morenes.


15/2/18

Estranys oblits


Ahir va fer un any de la mort d'en Xavier Coma. Corpresos per l'insultant oblit a que l'ha condemnat la cultura oficial, la biblioteca la Bòbila li dedica un cicle de cinema, anomenat La cacera de bruixes, sic, (La Tapadera Caza de brujas, Trumbo i Buenas noches y buena suerte), i el número 116 del seu butlletí L'H Confidencial, un referent per als lectors de novel·la negra.
Ara fa un any dèiem en aquesta mateixa columna que ja no érem a temps d'escoltar Coma a BCNegra, on mai va ser convidat, però que s'era temps de reivindicar-lo i homenatjar-lo en la pròxima edició del festival. Doncs be, ha passat el susdit esdeveniment, i ni un acte del programa oficial ha recordat Xavier Coma. Lamentable? Si, però habitual, si no s'és corifeu del mainstream de la cosa. La llista d'oblidats de la cultura catalana és tant llarga.
I de publicar obres complertes d'autors traspassats, oblidem-nos-en. Se'm queixava un dia un editor, que sovint se'ls culpa a ells de no publicar obres completes; un negoci ruïnós en la majoria dels cassos. Les editorials no són ONG's, ni supleixen la ineficàcia de l'administració. L'edició d'obres completes fetes amb tota la cura que calgui ha de ser competència de Cultura (ajuntaments, Generalitat o qui sigui), i nodrir abastament les biblioteques amb aquests volums enlloc de dedicar-se a distribuir novetats a les biblioteques, sense pagar drets d'autor per deixar-los llegir de franc, i fent competència deslleial a editors i autors.
Això si, quan un escriptor es mor li posen el seu nom a una escola (així serà odiat per generacions) o a una biblioteca. I, amb sort, una placa al lloc on va néixer. Com si això fos política cultural.


8/2/18

Audiovisual


Als països moderadament civilitzats d'Europa les televisions han d'aportar un percentatge del pressupost per fomentar la indústria audiovisual. Aquí no. Aquí fan el que volen o poden i, amb la xavalla, encarreguen programes majoritàriament a amics i clients. Hi ha productores amb una dependència tal de certes cadenes que, quan aquestes entren en crisi, trontollen o se'n van a l'aigua. És el que està passant ara amb TV 3; l'ensulsida de la cadena està arrossegant tot el sector audiovisual català: els favorits i els que no ho són i què, si fins ara tenien les molles, ara ja ni l'espina de l'arengada no els toca. És la versió macabre de l'acudit d'aquell que es creia el més pobre fins que va veure un que es menjava les seves deixalles. Aquest és el panorama a Catalunya. Els motius reals de l'agonia de TV 3 són complexos, i es mereixerien un bon reportatge.
Si la caiguda en picat no s'atura, i no hi ha cap indicador real de que passi, d'aquí a quatre dies el gremi audiovisual català estarà en mans de les plataformes (Netflix, HBO, Telefònica i companyia), i haurà de treballar en castellà o anglès si vol sobreviure. I encara que la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, l'Isosna Passola, digui que l'idioma del cinema és el doblatge.... dona, que vol que li digui, és una tesi que fa un flac favor a la cultura i a la llengua. No troba?. Això, potser ajudarà la indústria local a sobreviure i a seguir fent glamuroses festes per mantenir l'autoestima, que de vegades sembla que és el que interessa de veres, però a fer pel·lícules en català i a projectar la cultura catalana al món, no. Hi estem condemnats, no ho dubtem. Som el públic, l'ase de tots els cops.


1/2/18

Relleu a comissaria

BCNegra estrena comissari. Carols Zanon per Paco Camarasa. El fundador deixa un delfí que ha lloat abastament. Relleu sense risc. D'entrada menys dies, menys polis, forenses i jutges pul·lulant per un festival suposadament literari; un territori que hauria de ser dels escriptors i que sovint semblava l'escola de policia de Mollet o la Ciutat de la Justícia. Bé. També s'ha desplaçat la festa privada d'una editorial, que per amistat s'havia convertit en inauguració oficial del festival, amb gran cabreig de la resta d'editorials, és clar, perquè, a més, s'havien de gastar els diners aportant autors del seu catàleg per nodrir el programa. Negoci rodó aquell. Bé. Protagonisme per a Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster, presència de més periodistes culturals dels mitjans de la ciutat. Si. Però entre les apostes del festival (nom d'una taula) cap títol en català. Polar, giallo, autors marginals, editors petits, cine, novel·la gràfica, fins i tot poesia i reconeixement als clàssics Andreu Martín i Juan Madrid. Correcte. Però ni un sol record per a Xavier Coma. Pifiada grossa.
BCNegra està en transició. És aviat per veure cap a on; ara be: cal anar consensuant algunes coses i que, la dirigeixi qui la dirigeixi, no es toquin gaire. Potser encara li sobren dies i segurament li falta pressupost (qüestió de voluntat política). Hi ha escenaris nous, però potser la dispersió d'escenaris per la ciutat (impossible anar de la Jaume Fuster a l'Apolo) desdibuixa el conjunt. I el que no s'entén: un festival literari sense una gran llibreria (com a mínim no a la Fuster). Això si, per primer cop hi ha un comissari i dos adjunts (Àlex Martín i Mery Cuesta). Estem ben protegits.