5/1/18

Sense propòsits

Tret dels que han estat escollits diputats, i d'algú altre amb sou garantit, la majoria d'escriptors catalans enceten l'any amb l'únic propòsit de sobreviure, que no serà fàcil. Aquest 2018 la incertesa plana damunt la professió com feia anys que no passava. La Institució de les Lletres Catalanes no pot engegar cap projecte pel bloqueig pressupostari, els llibres per a noies i nois són titllats d'adoctrinadors, passat el miratge nadalenc no hi ha indicatiu que insinuï que la venda de llibres remunta el vol i, als rànquings, les obres d'autors catalans són minoritàries com feia temps que no passava. Aquesta és la realitat, la resta són bons propòsits. I ja se sap que passa amb els propòsits que es fan a primers d'any.
Carme Riera, Màrius Serra, Blanca Busquets, Marta Romagosa, Najat el Hatchmi o els contes de Víctor Català són alguns dels autors que, aquests primers mesos, hauran de bregar contra tots aquests mals auguris i alguns més que millor ni recordar. Per sort, després vindrà Sant Jordi i tothom traurà el ventre de pena, encara que els llibres més venuts siguin cròniques del martirologi català o la vida de Maria Lapiedra; o sigui: res a veure amb la literatura més que ser paper imprès.
No és que aquesta situació sigui responsabilitat del 155. Més aviat n'és la conseqüència. Si al baix índex de lectura hi afegim el descens de la lectura d'autors catalans per part dels lectors del propi univers cultural (molts dels quals, tot i catalanoparlants, gairebé llegeixen sempre en castellà, una tendència a l'alça), no és difícil adonar-se de que l'abrandat patriotisme no es transfereix a la lectura. Això si, de lliçons de catalanitat tothom n'és bo per a donar-ne.