22/6/17

Pla renove

A punt de fer el quart de segle, el Sónar ha encetat un autèntic pla renove. Conscient de que el seu públic incondicional es fa gran, i que potser ja no està per a massa festes (feina, hipoteca, nens), ha obert la porta al públic més jove: la col·laboració anunciada amb el Saló del Manga, la falta d'una vella glòria al cartell i, sobretot, el nou escenari Sónar XS, en són clars senyals. Hi ha qui hi estarà d'acord i qui no. Als més purs, els que han assumit que el Sónar és molt més que un festival de música, i que és precisament això és que el posa en valor, potser no els fa cap gràcia les disfresses de sevillana o els comiats de solter que es van veure a Montjuïc. I sentiran commiseració per la nova línia de concerts dirigits a adolescents i post com els de Yung Beef, Bad Gyal, al Sónar XS. No entro en polèmica, tant em fa com li vulguin dir al gènere, si dancehall o trap (el que conta és la música), però el cert és que aquests artistes van tenir molt públic, van encendre les xarxes, van atraure l'atenció dels mitjans tradicionals dels quals tan abominen (i d'aquest vell cronista), van aixecar debat per l'etiqueta, i segur que són peça clau en el procés de renovació del festival; imprescindible per a seguir viu.
Sónar és un cos en mutació constant, aquesta és una de les seves enormes virtuts. Com tot ésser viu pot equivocar-se, és clar. Però és el risc que es corre vivint a l'avantguarda. I aquest vell cronista, i suposo que uns quants més a qui segurament no ens fa perdre l'oremus un concert de Bad Gyal, si que malda per viure instal·lat en primera línia, sabent que passa al món i parant constantment el nas. Per què la revolta no és una qüestió d'edat.