1/6/17

Castells & Parellada

Els llibres es poden menjar? Si són els adequats i estan ben cuinats, si. Això és el que fan des de fa temps l'escriptora Ada Castells i la cuinera Ada Parellada. El darrer dimarts de cada mes, al restaurant Semproniana (un lloc arty per si sol on també s'hi reuneix un grup de periodistes culturals), la Castells posa un escriptor/a a taula, la Parellada interpreta el llibre lliurement, i les comensals fan tertúlia, pregunten, critiquen i mengen i beuen. És un club de lectura sense passar gana, perquè es mengen el llibre que l'escriptora els tria i la cuinera guisa. A l'escriptor no. Que no pateixin la Care Santos, la Natza Farré i en Jordi Puntí, que seran els propers de passar a taula.
Dimarts l'autora convidada era la Gemma Ruiz, la diligent cronista teatral de TV3. Per tremp narratiu, llenguatge, poètica i pulsió dramàtica, Argelagues no sembla una primera novel·la nascuda de les cendres de la memòria familiar que l'autora va recopilar fa anys de la besàvia per un treball universitari. Però, a més, és una de les poques novel·les en català que ha aconseguit sobreviure a allò que algú en va dir 'zafonisme'. Les Ades la van encertar cuinant una vetllada amb la Gemma Ruiz.
La fórmula de les lectures comestibles que proposa aquest duo aquí no és habitual. A França hi ha publicacions que ho fan amb músics (la popular entrevista Passe á table de Jazz Magazin), i a Portugal coneixia una iniciativa d'un estil similar al bonic restaurant del col·legi de periodistes de Lisboa. Contagiar la passió lectora no és fàcil, i totes les idees són bones. I posades entre plats (la taula sempre sociabilitza), encara més. Això si que és un bon pla de lectura, oi? Nyam, nyam.

-->