Banalitats

En Joan Isaac diu en una entrevista que la música catalana d'avui és poc valenta i banal. Escoltant 'Descalces', primer disc de les multipremiades per Enderrock Roba Estesa no s'hi pot estar més d'acord, i encara diria més.

Fa uns dies es va presentar el projecte de Sergi Vergés i l'Escola Folk del Pirineu, Rufaca Folk Jazz Orquestra, i us asseguro que de poc valent i banal no en te gens. La fusió dels llenguatges de la música tradicional i el jazz que fan una vintena de músics dels dos estils dirigits per l'arranjador Sergi Vergés és un dels projectes artístics més potents de la temporada. En acabar, en Lluís Cabrera (Taller de músics) i en Jordi Fàbregas (CAT) van estar estona donant voltes dialèctiques a com el jazz actua transversalment sobre la majoria de músiques per la capacitat per a la improvisació. Va ser una vetllada d'alt nivell; però no he sentit que els grans mitjans en diguin ni fava. Això si, estic embafat d'escoltar fa dies a Catalunya ràdio un disc de Txarango: simpàtic per la temàtica (refugiats), però d'una simplicitat artística que reblen les paraules d'Isaac. Gràcies a l'incondicional suport de la ràdio serà un èxit, és clar. Estaria be que fessin el mateix amb altres projectes més valents i originals que els hi han estat presentats; però no ho faran, ni en saben ni en volen saber més.

I el que passa en música passa també en literatura, en art... Em deia un reconegut poeta què, a aquest pas, d'aquí uns anys el relat cultural català tindrà un buit, una època en que semblarà que no hagi passat res. I el trist és que no haurà passat res amb una mica de substància. I del poc que hagi passat no en quedarà cap rastre.