9/2/17

La victòria de la Fenoll

Si la Carme Fenoll, exemplar cap de biblioteques de la Generalitat, que ha rellançat com ningú uns equipaments essencials per a la vida que estaven adormits, ha perdut el concurs que el propi Departament de Cultura va convocar per a la seva plaça, que ocupava interinament, és que la volien fer fora. Qui? El seu director general o el secretari general del Departament. Per què ho dic? Perquè són ells els responsables finals d'un concurs d'aquesta mena. Han actuat per ordre del conseller? Hi ha qui ho diu, però no en te proves. La podrien haver despatxat de manera més educada, sense fer-li perdre un concurs que sempre es fa a mida de qui es vol que ocupi la plaça? Si. Per què no ho han fet? Perquè el grau de competència del primer rang directiu de l'equip d'en Santi Vila no dona per més.
Però, havent quedat descavalcada de forma tant matussera de la direcció del servei, la Fenoll (premi Ressenya dels periodistes culturals) ni està acabada ni derrotada. No: la Carme Fenoll ha guanyat! Ha guanyat perquè, deixant una petja personal i professional inesborrable al capdavant de les biblioteques del país, com tothom li reconeix, ha definit el paradigma del que ha de ser aquest servei. Tot el que es faci de bo d'ara endavant, encara que s'esforcin en negar-ho, portarà el segell de la seva de gestió i capacitat per definit com han de ser les biblioteques del futur. Per sort nostra, aquesta Maria Moliner d'avui no serà enviada a un llòbrec arxiu d'Hisenda. La Fenoll te tot el camp per córrer. I seguirà revolucionant i impulsant biblioteques, i amb treball i saviesa seguirà mostrant el camí que han de seguir aquests equipaments. És la Generalitat la derrotada.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé, clar que sí. Visca els arguments i els raonaments. "Ha perdut" cosa que vol dir que la volien fer fora. Fantàstic. Així, directament, sense embuts. I òbviament sense donar cap argument ni cap dada que pugui demostrar aquesta afirmació pública.

Bravo! El senyor que ha guanyat l'oposició (injustament segons la persona que escriu l'article) resulta que havia exercit aquest mateix càrrec abans que la Sra. Fenoll. I curiosament s'ho va guanyar (tant abans com ara) en un concurs públic on optava tothom, just al contrari de l'elecció de la Sra. Fenoll, escollida "a dit" (recordem un càrrec públic que TOTS li paguem el sou), i que durant 5 anys ha exercit una feina que li van donar "perquè sí", sense cap mena de justificació. I ara, quan surt la plaça a concurs, va i el perd. Curiós.

Es ben bé que es podria veure totalment al revés... que la persona "endollada" era la Sra. Fenoll, oi? Perquè es la única que no va aconseguir la plaça per mètodes "democràtics"... però sí la perdut amb aquests mateixos mitjans. Sí, ja sé que no sé perquè m'esforço a escriure un comentari que segur, l'autor del blog no permetrà. Però per si sóna la flauta!

Ben curiós tot...

Anònim ha dit...

Em sap greu que la Carme Fenoll hagi perdut la seva plaça. També em sap greu que en Josep Vives -qui l'ha guanyada- hagi de suportar tota la (des)informació que circula al respecte. La majoria del soroll mediàtic, al meu parer, és fora de lloc i poc respectuós per al guanyador i per als bibliotecaris i bibliotecàries que hem treballat i treballem, dia rera dia, i des de fa anys, amb la mateixa il·lusió i implicació per les biblioteques que té la Carme Fenoll.

Per què hi ha qui pensa que només hi ha una persona idònia per a ser cap de servei de biblioteques de la Generalitat? Jo estic convençuda que tenim molts professionals en el país que poden fer la mateixa feina i que poden fer-la millor si se'ls dóna l'oportunitat de demostrar-ho. Per què s'ha convertit la Carme Fenoll fins i tot en una mare coratge per llevar-se cada matí i fer kilòmetres per anar a treballar com fan milions de dones al món?. Per què és tan greu perdre aquesta plaça quan ja n'ha perdut tantes, com tants altres treballadors de la funció pública?. I si torna a Palafrugell, ningú no pensa en el director de la biblioteca que haurà de saltar tot i estar fent un treball magnífic?. Només faltaria que no guanyés la plaça de gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, a la que s'ha presentat! I si la guanya? Què haurem de dir de tots els altres candidats?

Per què s'accepta de posar algú a dit i no s'accepta que un altre guanyi un concurs?. I si se sospiten irregularitats, per què no es demostren abans de jutjar i emetre un veredicte? Com es pot qualificar el tribunal com una colla d'ineptes o de corruptes? Com s'atreveix ningú a pressionar el Conseller perquè crei una plaça a mida per a ningú? Ara es tracta de donar premis de consolació per vies irregulars?

I què importa si en Josep Vives és d'ERC. Quants funcionaris són d'algun partit? Això els treu competència? Què fem? Els cessem a tots? On és la incompatibilitat?.

Sort en tenim de tanta gent del món de la Cultura que ens il·lumina, que coneix les biblioteques i sap què els convé. És ben bé que fins fa 5 anys, els bibliotecaris no fèiem res de res: obríem i tancàvem la porta de la biblioteca i para de comptar. Doncs no, els bibliotecaris competents que jo conec, com la Carme, són molts: es lleven i deixen el fills a casa amb l'esmorzar i el dinar preparat; fan kilòmetres per arribar a la feina; passen pel quiosc a buscar els diaris i revistes per a la biblioteca; preparen les sales per als usuaris; els atenen; fan préstec; compren; cataloguen; esporguen per mantenir la col·lecció actualitzada i equilibrada; fan prescripció literària; van i reben les escoles; condueixen clubs de lectura; expliquen contes; resolen situacions conflictives i acaben fent d'educadors socials... La majoria de les biblioteques tenen pocs recursos i els professionals, de les pedres en fan pans i se les pensen totes per atreure gent a les biblioteques. I se'n surten. Tota aquesta feina, de tants anys i de tants bibliotecaris ha quedat amagada per les activitats del Servei de Biblioteques de la Generalitat d'aquests darrers anys: amb una difusió espaterrant, amb 4 escriptors espaterrants arriben al 4% de les biblioteques, a les escollides. La resta, tiren de la seva creativitat i veuen amb impotència com res de tot això importa ni interessa. Avui, només la Carme Fenoll és la bibliotecària vàlida de Catalunya.

Que ningú no pateixi. Vingui qui vingui (editors, escriptors, fundacions, etc.), si són competents, continuaran tenint feina i seran acollits i promocionats per les biblioteques. I no només gràcies a la Generalitat sinó també al suport imprescindible de molts ajuntaments i de les dues diputacions que també aposten per les biblioteques i des de fa un bon grapat d'anys.

Anònim ha dit...

Sr. Vallbona malauradament ha caigut en el tòpic que l'arxiu és un lloc de càstig. Bé, no pateixi que cap bibliotecari/ària hi serà destinat ja que tant la Generalitat com les administracions locals tenen excel·lents professionals (arxivers) que s'hi encarreguen. I no anem castigats, anem a treballar i a servir tant als ciutadans com a l'Administració.
Salutacions

Rafael Vallbona ha dit...

l'arxiu d'hisenda d'Alacant va ser el lloc on la dictadura ve enviar castigada Maria Moliner quan van depurar els funcionaris de la República.
Això no és una opinió, senyor o senyora anònima: és història de la cultura.
Respecte els altres anònims comentaristes, res a dir.los tret de què, defensant el seu amiic, conegut o saludat (o potser és ell mateix, ves a saber) es retraten. Jo en cap moment faig referència a la il·legitimitat de la victòria del senyor Vives al concurs.
O no han llegit la columna, com fa tanta gent que després parla o, pitjor, governa?
I per cert, aprofito per anunciar que en aquest blog ja no s'acceptaran mai més anonims. Si l'autor dona la cara, perquè no ho han de fer els comentaristes?