La Setmana del Llibre en
Català cova polèmica sobre el cèlebre concepte de 'biblioteca personal'. El
president de la Setmana, en Joan Sala, defensa en una entrevista el dret i el
deure ciutadà de tenir una col·lecció de llibres propis, i la Maria Bohigas,
Club editor, replica en un text al seu blog titllant el concepte gairebé de
reaccionari i a qui el defensa de venut al mercat.
Ningú no es fa lector a
còpia de comprar llibres. Els lectors neixen amb llibres d'altri; d'algú que el
tempta i li ven be la història. I encara hi afegiria que les lectures
obligatòries escolars fan ben pocs lectors. Obligar a llegir, espanta. Seduir i
convèncer, atrau. I qui fa l'acció d'atraure és qui deixa un llibre a un
tercer: el socialitza. No li imposa.
Si aquest tercer és
atrapat per la teranyina literària, voldrà un segon llibre. Buscarà
prescriptors (professionals o no) i ajuda. Però mai un segon i tercer llibres
emocionen i agraden tan com el primer. Per això en buscarà un altre, i un altre
i encara un sisè i un desè que l'enganxi com el primer. I d'aquest frenesí de
desig per un text que commogui com el primer, neix la biblioteca personal. I
quan, després d'anys i llibres, aquell lector giri el cap per veure que ha
quedat enrere, veurà una llarga rastellera de llibres llegits, prestats o comprats.
Un camí vers el coneixement, la llibertat i el plaer, que va començar quan algú
el va convèncer que llegís un llibre que, estava segur, li agradaria. S'haurà
fet lector entre el comú, la socialització, i el propi, la passió per gaudir a
frec de pell aquelles obres que li han obert la ment. Però vendre és una altra
cosa; i mestres i bibliotecaris, van com van.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada