23/6/16

Coneixement i negoci

Ara que, per fi, periodistes i polítics s'ha adonat que Sònar no és un festival de música, cal que marqui amb claredat el nou paradigma per no marejar més la gent de pensament rectilini i dotar de lògica racional a aquesta fusió de música, creativitat i tecnologia que ha d'aportar als assistents l'aprenentatge del món que Brian Eno reclama per a l'art. Sònar +D, autèntic motor de capteniment cap al futur, ha de trobar el punt d'equidistància entre negoci i art. És qüestió d'ajustos.
Els 4700 acreditats al Sònar +D, hauran estat molt feliços de participar i difondre el seus projectes; però d'art n'hi ha hagut poc. Hi ha hagut enginy i talent (és a dir: idees i capacitat de promoure-les), però al públic comú que voltava pels pavellons de Montjuïc, a no ser que fossin especialistes, tot plegat els ha aportat poc plus de coneixement. Si Sònar +D és l'avantguarda, ha d'aportar altes dosis d'art innovador i experimental perquè sigui motor d'aprenentatge del món per a tothom que hi participi, tal i com, encertadament, volen els organitzadors. No és fàcil la mutació de la diversió al coneixement que està fent Sònar, ho entenc. Per això cal vigilar en no descuidar cap de les potes sobre les que han d'assentar el nou model d'oferta perquè creixi en equilibri. L'eclecticisme de la proposta musical és una excel·lent base sobre la que bastir nous formats de creacions artístiques. Propostes, si pot ser, que no siguin de dubtós calat ètic com Eartworks, pagat per una empresa que fa negoci, precisament, d'alterar artificialment les entranyes de la terra.
I posats a proposar, que facin netejar els vells pavellons de Motnjuïc, i que al partner cerveser no alteri el preu entre el dia i la nit.