26/5/16

Els drets dels autors

El Suprem reconeix el dret dels autors a cobrar pels préstecs que fan les biblioteques públiques, recollit en una directiva europea que l'ajuntament d'Azuqueca de Henares es volia saltar. Ja veurem qui ho paga. Una estona després rebo un correu de la presidenta de CEDRO, Carme Riera, on recorda què el govern ha desmantellat la compensació econòmica per còpia privada reconeguda per la llei, que abans es regia per un cànon. Per afavorir els seus amics de les tecnològiques, el Ministerio de Cultura va substituir el cànon per una humiliant assignació directa que, en el cas dels escriptors, no arriba a un milió. Misèria.
Miquel de Palol, president de l'Associació Col·legial d'Escriptors, es queixava divendres en un acte públic del nul coneixement de la situació dels autors que te l'actual Conseller de Cultura. Però és que, fins i tot els estudiants de Comunicació, que treballen tot el dret de la propietat intel·lectual per què els hi aniran les garrofes un dia o altre, són els primers en vulnerar-lo barroerament bo i presumint-ne. En resum: faltats de qualsevol consideració social, ser autor i creador, avui en dia, al nostre país no te cap sentit. Qualsevol polític corrupte gaudeix de més respecte públic. La societat preserva la presumpció d'innocència i la intimitat d'un delinqüent, per contra roba, blasma i humilia els autors i creadors amb total impunitat administrativa; i fins i tot amb un cert vist-i-plau polític i mediàtic. Un autoritarisme modern per controlar l'opinió i el pensament. Un nou tipus de dictadura. Sota la fal·làcia de cultura gratuïta (que de fet vol dir 'muera la inteligencia'), els drets dels autors són arrasats per anònimes camises negres d'una falsa democràcia.