11/3/16

L'estripada: No en nom meu

He escrit al meu blog que m'avergonyeixo de ser europeu i, per primera vegada en anys, ningú no m'ha insultat, l'habitual a la xarxa. Al contrari: escriptors, funcionaris, jubilats, periodistes, universitaris, alcaldes, llibreters o ciclistes s'han mostrat totalment d'acord amb el text. Ara Rajoy es nega a donar explicacions al Congrés de la indecent cimera de Brussel·les sobre refugiats, i a la vergonya li afegeixo la nàusea intel·lectual i un profund menyspreu per aquesta política que aboca Europa al pou més miserable de la condició humana.
Que l'Europa nascuda del tractat de Roma, entre d'altres, per evitar més mortaldats com les de les dues guerres, tanqui la porta de forma vexatòria a milers de persones que, després de perdre-ho tot, només busquen viure dignament, és l'agonia del colonialisme: "Aquesta finca és nostra i no hi entra ningú més". Ras i curt.
A l'Europa d'avui no hi cap tothom, és clar. El que calia fer era exportar Europa (l'Europa del benestar) arreu, i no abandonar-los després d'haver-nos saquejat i atendre'ls només en funció de que puguin esdevenir un nou mercat. Això és imperialisme i dona ales als racistes.
No en nom meu. Vull un 'brexit' personal. Marxar d'aquesta vergonya.

Escolteu l'audio de L'estripada, del Catalunya vespre, a Catalunya Ràdio: