14/3/16

D'Idomeni a Calaf

L'Omar, un nen sirià de 8 anys, refugbiat al Líban amb l'ajuda d'ACNUR, saluda els estudiants catalans

Des de la primera fila de cadires l'Amina, una noia de catorze anys, em fita amb posat seriós quan engego dient-los:
-Sabeu on és Idomeni?
......
-Sabeu que allà hi ha noies i nois com vosaltres, que estudiaven com vosaltres i que tenien una casa com vosaltres, però que ho han hagut de deixar tot i ara s'amunteguen en una tenda, amb fred i pluja, i que l'únic que fan en tot el dia és mirar a través de la tanca que separa el camp enfangat on malviuen de la nostra Europa?
Fa un dia clar i assolellat en aquesta part de l'Anoia que vol ser Segarra. El cereal esclata en verd, la vida ens crida.
l'Amina és filla de Calaf, de pares i avis vinguts de Nador fa ja molts anys. La imatge que els narro l'esfereeix. N'ha tingut prou amb el senzill relat, per entendre per què vaig escriure Sense sortida. A partir d'aquí tot ha anat per on havia d'anar. L'Aina ha tret la seva vis reivindicativa i la resta dels estudiants de 3er d'ESO de l'IES Alexandre de Riquer de Calaf han entrat perfectament en el joc: han escoltat amb respecte la meva 'xapa' i han seguit fent-ho quan han començat a intervenir els seus companys.
La trobada, prevista per una hora, ha durat 100' de rellotge, dedicatòries de llibres i selfies a banda. Val a dir que eren els estudiants de 3er d'ESO que no han anat d'intercanvi a Alemanya; majoritàriament per motius econòmics, i algun per raons acadèmiques.
Estar al seu costat, atorgar paraules als seus neguits no sempre fàcils de definir, construir un relat sobre coneixement, llibertat i justícia del qual ells en voldrien ser protagonistes, ha donat sentit al meu dia d'avui; un dia on m'avergonyeixo de ser europeu.
Els professors, atents, còmplices dels seus estudiants i conxorxats amb mi amb facilitat, han posat el to acadèmic a una estona d'aquelles que justifiquen totes les dificultats que a voltes te l'escriptura.
Quan torno a Calaf?

La visita a l'Institut Alexandre de Riquer de Calaf s'ha fet amb la participació de la Institució de les Lletres Catalanes

Ho podeu llegir al blog de la Institució de les Lletres catalanes:
O al seu Facebook: