16/4/15

Els Verdi

Desitjo de tot cor que els cinemes Verdi no tanquin, però confesso que fa setmanes que no hi vaig. Als Icària hi puc aparcar si vaig en cotxe, tinc el Renoir Floridablanca a dues passes de la facultat (i mira que són antipàtics i malcarats) i l'Aribau club a tres, i a voltes vaig als Boliche per què hi trobo pel·lícules diferents i són prou confortables. Vull dir que l'oferta de films en V.O. comença a ser ampla a Barcelona, i jo i la resta dels que no abdiquem de veure el cinema en pantalla gran i sala fosca, triem el que ens convé. I això no vol dir que no ens estimem les sales de Gràcia, però crec que han perdut un punt d'originalitat i agosarament en la programació, que hi ha sales amb butaques incòmodes, i que anar al centre de Gràcia no és precisament pràctic si véns de lluny.
No pretenc fer empipar el propietari. He parlat, i molt be, dels Verdi manta vegades (van penjar un article meu al web quan els van concedir un premi europeu al millor cinema), i m'és impossible recordar quantes excel·lents pel·lícules hi he vist i quant cinema i cultura hi he après; però els temps canvien, com diu el vell Dylan, i a més de la crisi i de l'IVA hi ha la competència, els nous hàbits i gustos dels espectadors, i totes les coses que fan que el món no pari de girar. I nosaltres amb ell.