Dijous vinent és Sant Jordi. Comprareu un llibre i potser una rosa, sortireu al carrer i us embafareu de l'esperit bonrotllista de la diada, que deu ser el responsable de que el PP demani que la sardana es declari be immaterial de la humanitat o una cosa per l'estil. Els llibreters prometen no fer llistes dels llibres més venuts (més que res per què abans del dia d'autos fa lleig), els diaris se les empescaran per treure les seves llistes a còpia de preguntar a tres amics i elevar la insignificança a la categoria de veritat universal, en Cuní potser entrevistarà la mare d'un escriptor català per què expliqui el drama humà que viu, TV3 s'esperarà una setmana per tancar els programes culturals del 33 i contribuir a fer la societat més líquida que el plasma de la pantalla i el conseller dirà que malgrat tot anem be per què llegim i això ens fa nobles i cultes, però que el museu del còmic ens l'haurem de pintar a l'oli. Però qui voldrà pensar en totes aquestes coses menors en un dia tant lluït i ple de bellesa intel·lectual i estètica com Sant Jordi? Ningú, ja els ho dic.
A l'endemà serà 24, divendres. Dia de ressaca i de poques paraules, jorn de la rosa mústia i d'alegria evanescent. Les vendes tornaran a la trista realitat, els amants a tirar-se els plats pel cap, el PP a l'autoritarisme (per dir-ho suau) quotidià, i les teles a oblidar els llibres i qui els han parit. Ser reina per un dia te això. La cua de gent que espera per firmar es converteix en carabassa i el príncep blau en cap de màrqueting d'una editorial.
El comptatge inclusiu és el que es fa quan es compten dies del calendari. Per això d'avui en vuit serà Sant Jordi. I un any menys un dia després, tornarà a ser-ho. I així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada