19/3/15

Què en quedarà (distopia)

El dia que s'acabi la crisi, no ara que menteixen vilment, probablement no en quedarà res del llibre i la lectura. L'audiovisual remuntarà a còpia de banalitzar-se més en tots els aspectes. A la música sempre li quedarà el directe, encara que sigui al menjador d'un pis de barri. Les arts plàstiques van be o malament segons la burgesia o les institucions col·leccionistes compren; i comprar sempre llueix. Però el llibre entrarà en decadència definitiva. Bandejat a l'educació pels artefactes digitals; amb una indústria, que va ser molt potent, desmantellada per la crisi i l'abandó institucional; amb una preocupant pèrdua d'influència del sector editorial i amb el desprestigi creixent dels autors, incapaços de connectar amb la societat a la que es dirigeixen, escriure llibres, publicar i llegir-los és una activitat en vies d'extinció; un mamut que desapareixerà de la terra quan desglaci. Quedaran els poetes, que passaran els versos clandestinament entre els addictes; algun fenomen editorial per quan, el dia que cau la xarxa o se'n va la llum, la gent s'avorreixi de necessitat, i uns quants escriptors que redactaran catàlegs, prospectes, propaganda i notes de premsa dictades pel poder que sortiran tal qual als diaris. Una o dues editorials imprimiran gasetes. Les llibreries no se sabrà que eren.
Però ningú no es preocuparà. Els càrrecs institucionals, natius digitals, mai no hauran sentit a parlar del llibre i destinaran enormes ajuts als vídeojocs i així. Algun editor espavilat mantindrà la tradició d'anar vivint de la rifeta pública, i el poble restarà en pau. Algú gosarà preguntar un dia, i una noia educada en el servilisme respondrà, no en català és clar: "per Espriu no em ve res".