22/1/15

Com deu gotes

Encara que la gota de sang que penja de la a de BCNegra sigui idèntica a la de la portada d'España negra (Rey Lear), encara que hi ha qui la comença a trobar repetitiva, i encara que oficialment el pressupost no augmenta (oficiosament si), BCNegra fa deu anys contra tot pronòstic i amb un interès del públic que no para de créixer. Aquell fill bord de l'Any del llibre i la lectura al final ha estat l'únic supervivent de la festa. 
Als setanta l'ortodòxia d'esquerres acusava de reaccionaris els lectors del gènere. Va sorgir Pepe Carvalho i va submergir l'esquerra en una crisi de la que en va sortir de dretes i amb els militants llegint novel·les criminals per entendre a quin episodi de la transició s'havien perdut. Amb ells va arribar l'escàndol, però ni vendes ni prestigi. No va ser fins Mankel, Leon, Markaris i Camileri que la novel·la negra va començar a ser considerada pels saberuts suplements literaris. A les llibreries d'humanitats encara els feia angúnia posar al taulells de novetats els escriptors criminals. Però els darrers deu anys el BCNegra ha convertit l'excepció en un fet habitual. Els llibreters més circumspectes prescriuen relats negres, els diaris en parlen sense manies al costat dels Nobel, si cal. La iaia, el tiet i el novio del veí en llegeixen i fins i tot els polis n'escriuen. Aquest és el gran èxit de BCNegra, no cal buscar-ne un altre. La Semana de Gijón era una gran gresca, però amb poca projecció més enllà dels 'enterats'. El festival de Barcelona porta els crims o la corrupció al carrer amb tanta naturalitat com es donen a la vida. És bo que enguany hi hagi més escriptors que polis, forenses o jutges, però aquest és l'èxit del projecte i potser no en cal més.