21/11/14

Jazz 'manouche', el ritme de L'H

Amb l'impuls del guitarrista Albert Bello i de l'escola municipal de música (EMCA), la ciutat de L'Hospitalet recupera un jazz genuïnament europeu.


El guitarrista Django Reinhardt

Quan estudiava guitarra a l'Aula de Música Moderna, l'Albert Bello no s'imaginava que simplement escoltant una casset canviaria radicalment la seva percepció de la música i, de passada, de la vida. Cap a 1993-94 el que li agradava a aquest músic de L'Hospitalet de Llobregat era el guitarreig demolidor de Joe Satriani, per dir-ne un. Fins que un company va arribar un dia a classe tot excitat i li va fer escoltar una cinta al radiocasset de la furgo. Allò era el ritme definitiu, un virtuosisme aclaparador, una màquina de swing, una mà esquerra prodigiosa movent-se pel màstil de la guitarra i una sensibilitat harmònica que, per fi, acostava l'art a la vida. L'Albert en va quedar embadalit. El responsable d'aquella revelació era el guitarrista gitano francès Django Reinhardt, creador de l'estil que aquí coneixem amb el nom de jazz manouche, dit també gypsy jazz. Però a meitat dels 90 això de conèixer era més que relatiu. L'únic estil genuïnament europeu de jazz estava pràcticament oblidat a Catalunya. I no era que no s'hagués difós.
Nat a Bèlgica, gitano d'origen sinti, Jean Baptiste Django Reinhardt va aprendre a tocar la guitarra a les tabernes i als campaments de la periferia de París, on va anar a viure de petit. En un moment en què l'amplificació encara no s'havia apoderat de la música, ell va fusionar el swing, en boga als 30, i la tradició gitana de l'est, creant l'únic estil de jazz genuïnament europeu. Amb Stéphane Grappelli va fundar el Quintet del Hot Club de France, que va impressionar el mateix Duke Ellington, qui el va convidar a fer de solista de la seva orquestra a meitats dels 40. Abans, al gener de 1936, Django va actuar a Barcelona.
En aquell temps la ciutat bullia amb les més modernes tendències culturals d'arreu del món. El Hot Club va engegar el festival de jazz, i a la tercera edició va contractar el quintet francès. El concert de Django va ser el 29 de gener al Coliseum. La vetllada va seguir en una sala de festes de la mateixa Gran Via, en un esbojarrat sopar i ball durant el qual algú va robar la recaptació del concert deixant els músics sense ni un ral. Django va acabar de matinada tocant sota el pont de Marina amb uns gitanos acabats de conèixer, i el quintet va haver de tornar a París pagant-se el tren de la seva butxaca i amb una botifarra per cap per únic queviure. Aquí es va acabar al peripècia catalana del gran Django Reinhardt. Poc després la guerra va acabar amb la llibertat i el cosmopolitisme de Barcelona i el jazz manouche va decaure. A penes als anys 50 i 60 Pere Bonet, conegut com Bonet de San Pedro, que coneixia el jazz i el swing gràcies a la guitarra de set pessetes que la seva mare li havia comprat de ben jovenet, va incorporar elements de la música de Django als seus arranjaments i composicions. I poc més.

Albert Bello durant la presentació del disc Experiment 1.0 a l'Auditori

L'Albert Bello és un home de mirada vagament somiadora, un romàntic de la música, però també un entusiasta amb una capacitat de treball inesgotable. Atrapat en la teranyina melòdica del jazz manouche des d'aquell casset, aviat va intentar amb el seu amic Albert Faz imitar l'estil.
Però l'escassedat de discos al magre mercat barceloní, i ja no en parlem de concerts, li ho posaven difícil. El primer concert que va escoltar va ser el de Robin Nolan, que corria per Barcelona. I no va deixar de fer provatures. Fins que l'any 2001 va debutar amb Les deux guitarres trio (amb Valentín Moya i Oriol González al contrabaix). L'aposta pel manouche estava feta definitivament. Django tornava a Barcelona.
Samois-sur-Sêine és un poblet al sud de París. Aquí es va retirar Django en tombar els 50, cansat del show bussines. Sense deixar de compondre, va viure modestament a la seva caravana fins que va morir per un vessament cerebral el maig de 1953 amb 43 anys. Cada any milers d'aficionats d'arreu es troben aquí per viure el festival consagrat a ell. A l'escenari, situat en una illa del riu, hi toquen les grans figures del gènere i els millors músics de jazz del moment (l'any passat Pat Metheny entre d'altres). Però l'autèntic festival és al campament que s'instal·la als voltants. Quan l'Albert Bello va anar per primer cop al festival l'any 2002 va embogir. Literalment. No va parar de prendre notes i fins i tot de dibuixar la posició dels dits damunt els trastes de la guitarra. En acabar patia estrès.
Aquell mateix any comença a fer classes de guitarra a L'Hospitalet, la seva ciutat. El 2005 l'ajuntament crea l'Escola de Música Centre de les Arts, (EMCA) i les classes passen a formar part de l'estructura d'ensenyament musical públic de la ciutat. El centre aposta pelmanouche com a senyal d'identitat de l'escola i la ciutat. Ara hi ha 80 estudiants de guitarra entre nens i adults. Ell redacta els manuals de jazz manouche i en dirigeix els estudis. A l'EMCA hi va gent de tot: professionals que volen conèixer l'estil, semiprofessionals, gent que només ho fa per divertir-se creativament i nens, cada cop més canalla que se sent atreta per les harmonies swingades. L'ensenyament es fonamenta en el treball en grup.
Però com que el cap no li para, mai no en té prou. Amb la Sandra Anglès, la seva companya, el 2010 creen el festival Django L'H, del qual dijous en va arrencar la cinquèna edició amb unes expectatives immillorables. El festival forma part de l'agenda de priotitats de la ciutat, i hi han actuat els més grans, de Tchavolo Schmitt a Les Doigts de l'Homme passant per Robin Nolan o Brady Winterstein. Enguany serà Biréli Lagrène Gypsy Project qui entusiasmarà els cada cop més nombrosos aficionats. Si al 2002 va anar a Samois a aprendre, l'any passat va ser el director del festival francès qui va voler parlar amb ell del renaixement del jazz manouche a Catalunya.
I quan acabi el festival de L'Hospitalet, l'Albert i el violinista Oriol Saña, amb qui ha gravat Experiment 1.0, un disc que va més enllà del clàssic de Django i que no para de tocar en directe, marxen a Boston a actuar i gravar un nou treball amb músics locals. Seran deu dies, després tornarà a les jam sessions dels diumenges a la nit al Pipa Club, a les Nits per Django dels divendres a la nit o els cicles Entre les cordes, on noms de reconegut prestigi fan concert i masterclass. I pel mig segur que va a París a tocar amb els seus col·legues al Chope des Puces, lloc de culte on també tocava Django. I és que com sosté ell: «La continuïtat d'un projecte depèn més de l'esforç i les ganes que dels diners». I el seu projecte és fer del jazz manouche el ritme de L'Hospitalet.