La setmana ha augmentat la participació d'editors, el nombre de visitants, l'atenció dels mitjans i les vendes. Hi ha editorials que ho xifren en un 16% i a les casetes es respirava un cert optimisme. Consolidat, per fi, el format que l'ha portat a créixer (casetes, plaça de la Catedral i rentrée de setembre), ara el repte és la internacionalització i aprofundir en la difusió. Si la sola presència d'Alaa Al Aswani (L'automòbil club Egipte, Edicions 1984) ja ha atret l'atenció del públic i els mitjans, que no passarà quan la Setmana tingui un país convidat, com fan les grans fires literàries del món? Ah, i literatures de primera. Potser llavors ja no hi haurà cap pàmfil que pregunti: "tots els llibres són en català?"
El Texas va ser un dels tants cinemes de Barcelona de reestrena i programa doble, un model que va fer generacions d'afeccionats al cine. Després va venir la fal·lera de les grans estrenes, les cadenes, els multicinemes i, a la fi, tot se'n va anar tan en orris que ara gairebé ja ni queden afeccionats a anar al cinema (no a robar-lo d'internet). A partir d'avui, en Ventura Pons i el seu equip tenen el repte il·lusionant de fer nous cinèfils des de la humilitat d'un cinema de barri, com havia estat sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada