23/4/14

Realitat o ficció de la crisi

La crisi i els seus derivats (corrupció, pobresa, indignació) ha esdevingut matèria primera d'escriptors i editors. Ja sigui des de l'assaig, la història o la crònica, aquest Sant Jordi la crisi és un tema ben tractat per les novetats editorials. Però com que la veritat és inabastable i la ficció sempre supera la realitat, no ha millor gènere que la novel·la per fer el relat modern d'aquest daltabaix. Al cap i a la fi, la narració sempre és conflicte.
Començem les coses pel principi. A Los obreros contra el trabajo (Pepitas de calabaza) Michael Seidman aborda de manera molt valenta el principi del treball com a gènesi del conflicte econòmic tant pel capitalisme com pel marxisme. Després d'anys de recerca per comparar la història social i política de la Barcelona revolucionària i del Front Popular a París entre 1936 i 1939, l'autor argumenta que la clau del tema no són ni les raons productives ni les culturals, sinó la resistència dels obrers al treball. El llibre te admiradors i detractors tant des del món acadèmic com des del sindical, l'anarquista o el capitalista, però només pel valor de superar històriques querelles ideològiques, ja es mereix ser best-seller de la crisi.
Quin és el paper dels intel·lectuals en el conflicte social és el tema de El peso de la responsabilidad (Taurus), nova obra pòstuma de l'historiador Tony Judt que obté ara en aquest país el reconeixement del que no va gaudir en vida. Insistint en els seus anàlisis de la cultura francesa des de la seva òptica socialdemòcrata, Judt ens situa en perspectiva Camus, Aron i Blum, tres intel·lectuals al marge del dogmatisme de l'esquerra quin pensament atorga força elements d'anàlisi de la situació actual.
Toquem la realitat. Historias desde la cadena de montaje (Capitan swing), de Ben Hamper i Europa cabe en una aldea china (Debate), d'Angel Villarino, giren la perspectiva. Abandonem l'especulació i ens acostem a la realitat. Villarino ho fa visitant el comtat de Quingtian, un indret muntanyós a prop de Xangai d'on provenen tres quartes parts de xinesos que viuen a Espanya. L'autèntica història del dependent de basar on vostè compra i el relat d'un recó de món que progressa gràcies als diners dels immigrants. Hamper, ex obrer de General Motors i avui autor reconegut a Harper's o Esquire, com un Bukowski modern ens relata el deliri de la seva vida a la fàbrica, dels torns dobles a l'alcoholisme. I si voleu herois locals, no dubteu, Tierra de saqueo. La trama valenciana de Gürtel (Lectio), de Sergi Castillo, és el vostre llibre. Cal dir-vos de què va?
Però no hi ha millor crisi que el relat de la novel·la. L'essència de la narració sorgeix del conflicte, en ell habita i per ell transmuta del local a l'universal. En la orilla (Anagrama), de Rafael Chirbes s'ha erigit en zenit de novel·la contemporània per què interpel·la al lector sobre la societat d'avui i el neguiteja fins sacsejar els mateixos fonaments de la relació entre societat i individu. El mateix fan en català La casa de les papallones (La Magrana), de Teresa Solana; Les escopinades dels escarabats (Bromera), d'Andreu Martín; Eufòria (Proa), de Xavier Bosch i El tant per cent (Alrevés), de Rafael Vallbona. Són relats on la responsabilitat a que apel·la Judt, el debat sobre el treball de Seidman i fins i tot les immersions en la realitat de Villarino i Hamper veuen dinamitats els fonaments de la lògica; per què la realitat és una ficció per construir.
I si voleu més ficció contra la corrupció i l'abús de poder, teniu Márgen de error (RBA), de Berna González Harbour; El héroe discreto (Alfaguara), de Mario Vargas Llosa o La ciudad plácida (Principal de los libros ) de Jordi Bordas, amb Millets inclosos.

Publicat al suplement de Sant Jordi de El Mundo de Catalunya