El pre i el post

Amb sant Jordi definitivament convertit en una festa del consum cultural de perfil molt baix, i ara encara més per la urgent necessitat d'activar les vendes del sector abans no l'enfonsin definitivament, s'imposen el pre i el post. L'Avenç, iCat.cat i RBA han fet les seves festes de sant Jordi aquesta setmana (sic!). A l'altre extrem, són moltes les editorials que reserven alguns dels seus millors títols de la temporada pel maig o el juny: "és una època on els llibres tenen més visibilitat i al setembre (Setmana del Llibre en Català) encara són novetat", em diu una editora. És una bona manera de donar-li més recorregut al llibre, enxubat com queda al cap de quatre dies a les atapeïdes taules de novetats de les llibreries. Conec no pocs autors què, un cop presentat el llibre a cuita corrents un dia d'aquests per acontentar l'editor, es desen les millors armes promocionals per al maig. Dos llibreters de renom amb qui parlo també coincideixen; els agrada més el maig/juny que l'abril, i fins i tot que el setembre. Es veu que la rentrée, després d'anys de ser l'únic país on ningú no li feia cas, ara ja comença a enfarfegar. Esperem que no la 'okupin' els mercaders de paper imprès.

Amb aquest intent de separar el gra de la palla, la diada de sant Jordi pren de manera irreversible una dimensió carrinclona, tant culturalment, com política i sentimental, a on mai se l'havia d'haver abocat si, com creia que volíem, els catalans buscàvem una diada que ens projectés nord enllà com el poble culte que presumim ser, i el sant ens salvés de la incivilitat. Però definitivament això no passarà. La vida rude s'ha instal·lat entre nosaltres, per això hi ha qui en vol fugir, cap al pre o el post.