6/3/14

Ni pal ni paller

Ja em perdonaran, però un és malpensat de mena. Deu ser per què fent de periodista he escoltat tantes falòrnies i mentides a personatges públics de tot pelatge que, ara que fa temps que m'afaito, no em crec a cap dels pròcers que anuncien la bona nova per al futur, això si, mentre continuïn manant.
Posem un cas. Si és veritat com diuen que la cultura ha estat històricament un dels pals de paller de la identitat catalana, com és que ara, quan cal vertebrar amb més intensitat el país enfront la crisi, la globalització i no poques agressions exteriors, la classe dominant en general (també dirigents culturals) està bandejant la cultura fins a extrems vergonyants, i de la llengua només en fa ús en la mesura que és un instrument de batalla política? Per què a la ignorància s'hi respon amb la mateixa moneda? Ja no són només les retallades, és l'abandó de qualsevol projecte cultural que no serveixi a un o altre interès polític, és el menyspreu de la creació que interpel·la, és l'oblit d'un projecte col·lectiu que va articular una Catalunya sòlida i prestigiada quan políticament no podia existir. Per què es redueix el problema de TV3 al factor merament laboral i pressupostari, quan la raó és si realment es creu políticament en la ràdio i la tele públiques com a eina central en la consolidació de la llengua i la cultura? A Catalunya ràdio, que és una illa, amb pocs diners hi creuen i ho estan fent radicalment.
La migradesa del pressupost del Departament, la frivolització del missatge públic, la conseqüent banalització del projecte i la instrumentalització política demostren que, a hores d'ara, l'administració te molt poc interès en que la cultura amb un cert calat sigui pal de cap paller.