Mapa de llegir

Ens calen mapes per saber on som: mapes de carreteres, de muntanya i polítics; físics, astrals i literaris. Si tinguéssim un bon mapa de tots els estaments de la lectura (llibreries, biblioteques, clubs, tallers, congressos, festivals, encontres, rutes o fires) descobriríem, per exemple, que contra el que es creu, Catalunya és un país força lector; i Barcelona també en això n'és capital europea. Però ningú no el fa aquest mapa; potser convé més que ens rebolquem en victimitzar les mancances i, així, creure'ns poca cosa i fer-nos més dèbils i fàcils de manegar. Hi ha un plànol de festivals de la Institució de les Lletres, però és molt sectorial i d'una simplicitat extrema.

Potser aquest gran mapa del llegir l'acabarà fent Google, com m'adverteix en Juan Insua; tot un símptoma del que volem ser, penso. Per què, com es pot fer una bona política en favor de la literatura si no sabem on som?

A Barcelona hi ha sis festivals literaris de volada. El CCCB en fa tres: Món llegir, Primera persona i Kosmópolis, que dirigeix el mateix Insua. L'ICUB tres més: Barcelona poesia, BCNegra i Barcelona novel·la històrica, i a la conurbació hi ha festivals molt potents com el de poesia de Sant Cugat. La geografia de llibreries ha canviat del tot en cosa de dos anys. Les xarxes de biblioteques no paren de créixer, i per sort han unificat el carnet (què ja els ha costat), però ara cal que coordinin les accions per estalviar despeses i millorar la promoció de la literatura i els escriptors. I així podríem fer una llarga llista dels avantatges d'un mapa del llegir. Però de moment res. Qui digui que no li calen mapes per a anar pel món no és un expert, és un penjat. I la literatura segueix agafada en pinces.