Canviar i canviar

Alguna escola de finances deu dictar que la primera norma per superar la crisi és canviar-ho tot de soca-rel. Com si canviant d'imatge, de raó social o de web ja tinguéssim el problema resolt. El missatge ha quallat fins i tot a Catalunya, que com a bons comerciants som un país conservador. Així, l'antiga màxima local de 'el meu mal no vols sorolls' ha passat a millor vida en dos dies. Fixeu-vos, sinó, en el canvi d'actitud del propi Fèlix Millet: de convicte de delicte a vell xaruc arrogant.

L'Associació d'Editors en Llengua Catalana, per exemple, tot va ser canviar de president, i la primera mesura ha estat prescindir d'Elisabet Parra, que feia disset anys que els portava la comunicació. Neus Chordà, una altra reconeguda professional del ram, s'encarrega ara del tema. Al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona han decidit renovar la façana de l'edifici de la plaça Nova fent un concurs. Els despatxos d'arquitectura de renom només han de comunicar que s'hi volen presentar; els arquitectes de a peu han de presentar un projecte. Feina no n'hi ha, però classes si.

Un altres que canvien són l'Independent de Gràcia, l'únic periòdic de barri que queda a Barcelona. Després de catorze anys (rècord ciutadà), i amb una tirada de 8.000 exemplars i 900 distribuïdors, el diari es proposa fer deures pendents: constituir-se en associació cultural on tots els veïns en poden ser membres amb veu i vot sobre la línia editorial de la publicació, obrir-se més a les nombroses entitats, gestionar nous mercats publicitaris, adquirir la capçalera i, en definitiva, consolidar el model de periodisme de proximitat del qual el país n'és pioner i què, entre la crisi i alguns canvis fatals, n'ha perdut la pistonada.