Pensaments únics

Tot i que la presentació del recull d'articles de Vicenç Altaió 'Un traficant d'idees a les fronteres de l'art' a l'Ateneu va ser una mica manifestació d'adhesió indestructible, no per això es pot negar que l'anàlisi que en fa del moment que viu la cultura i Catalunya no sigui lúcid i dolorós a la vegada pels que encara creiem que la cultura és la vertadera força transformadora de la societat.

Sosté Altaió que la cultura, com a tret diferencial de la nació catalana, ha quedat al marge del procés polític vers la independència. No només te raó, és que encara és més greu. Les actuals polítiques públiques i mediàtiques han deixat de considerar-la com a factor reactiu del pensament crític dels ciutadans per convertir-la en un instrument de compilació de passions i sentiments que són dirigits, no a la reflexió, sinó a la conducció subreptícia de les idees comunes. La promoció pública d'una cultura de la frivolitat, disfressada de modernitat tecnològica, això si; la promoció dels gèneres i creadors més proclius a somoure els sentiments que no les idees; o el discurs monòton i banal de molts mitjans de comunicació i els seus propagandistes, són senyals de que la cultura ha deixat de ser l'element que conferia originalitat i diferència a Catalunya, per passar a ser una eina que genera una sola idea col·lectiva i majoritària sobre el futur del país. Si la cultura havia actuat durant anys amb la normalitat d'un estat, que no teníem però que sabíem fer, ara és només la remor de fons d'un procés tècnic farcit d'interessos no dits i respecte del qual cal convèncer a tots. Resultat? Els contraris al procés, des del seu pensament també únic, tenen arguments per denigrar la cultura catalana d'avui.