Ara el parc està amenaçat per la plaga del turista, una espècie invasora que, ens agradi o no, dona de menjar a part de la ciutat; o sigui que toca suportar-lo. Però una cosa és ser amables amb ells, i una altra cosa és donar-los la clau de la finca i que hi facin el que vulguin. No. A Barcelona tots els foravilers hi són benvinguts, però és casa nostra. O sigui que és lògic fer-los pagar per veure el Parc, com és evident que s’hauria de treure del lloc els autobusos i cotxes particulars dels visitants. La resta amb dir que som d’aquí, endavant. Què no paguem arreu del món per veure qualsevol fotesa i no ho considerem pas antidemocràtic? No renego del caràcter d’espai públic del parc, però la barra lliure és impossible. Si per en Gúell fos seria privat.
27/2/13
Güell
Si Eusebi Güell hagués sospitat el rebombori què aixecaria el parc que va encarregar a Gaudí l’any 1900 amb l’honorable intenció de fer una promoció urbanística d’alt standing que la Gran Guerra li va fer fracassar, potser s’ho hauria pensat abans d’entrampar-se en la compra de les dues finques de la muntanya Pelada. Però el fracàs d’en Güell el va rescatar l’ajuntament l’any 1926 i el va convertir en parc públic, una iniciativa molt més lloable que la vulgar especulació urbanística, per molt que la firmés en Gaudí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada