1/11/12

Del fosc al negre (1)

Passejo per una ciutat fantasma de persianes baixades. -Què fa la gent que abans tenia aquestes botigues? pregunto-. Fan la feina clandestinament: perruqueres, informàtics i fins i tot mecànics d’automòbils et venen a casa i cobren en negre, em diuen-. En una broma macabra la ministra de treball diu que estem sortint de la crisi. Ho entenc, des dels vidres tintats dels cotxes oficials no es veu la realitat.
A la biblioteca d’aquesta ciutat, un dels pocs fars il·luminats ara que el canvi d’hora ens ha enfosquit més encara el panorama, mai no s’havia llegit tanta novel·la negra: Mankell, Montalbán, Martín i els clàssics, però sobretot Markaris. Des de ‘Amb l’aigua fins al coll’, però també per la posició crítica contra la ma de ferro alemanya amb els països del sud, i perquè la nostra situació cada dia s’assembla més a la grega, les novel·les del tinent Kostas Jaritos triomfen a les biblioteques. Després de la recomanable col·lecció d’articles ‘La espada de Damocles’, la setmana vinent Tusquets publica la segona part de la trilogia de la crisi: ‘Liquidació final’. Atents, doncs.
Un altre llibre que s’edita en breu és el premi Planeta més polític dels darrers anys, ‘La marca del meridiano’, de Lorenzo Silva, un madrileny que viu a Catalunya i quins protagonistes són ‘picoletos’. Amb el molt que vendrà gràcies a la conjuntura política, podria fer un donatiu a Òmnium.
Però com què la benemèrita no em posa, francament, em quedo amb ‘La danza de la gaviota’ el darrer Camilleri (Salamandra) i amb ‘Pluja negra’, de Flavio Soriga, un autor desconegut per nosaltres i què Crims.cat ha portat al català amb una magnífica traducció de Pau Vidal. Posats a viure en la foscor, em quedo amb el més negre.