12/7/12

Viure en el temps

Viure és ser recordat. Els filòsofs grecs tenien raó: donat que la memòria ens ajuda a existir enllà del temps, és ella el sentit darrer de la vida. Els amics del poeta Salvador Iborra, assassinat el passat setembre a Barcelona, han publicat els treballs guanyadors del concurs de poesia on-line dedicat al desaparegut escriptor i mestre valencià. 
Els podeu llegir a: http://premisalvadoriborra.blogspot.pt/, i els podreu escoltar aquest dissabte a les 7 de la tarda a l’ateneu Francesc Layret de Barcelona (c/Villaroel, 49). D’altra banda, els amics de David Vilaseca, escriptor que va morir a Londres el febrer de 2010 atropellat per un camió quan circulava en bicicleta, han impulsat un parell d’interessants publicacions de textos de l’autor. Al número 96 de la revista Els Marges s'hi publiquen unes entrades de dietari dedicades a Gaziel, Sagarra i Puig i Ferreter, amb reflexions sobre l'autobiografisme. I a la revista El procés s’hi publiquen unes altres entrades dedicades a diferents ciutats (Buenos Aires, Cracòvia, Londres), amb un relat de l'últim Nadal londinenc del David. Unes lloables iniciatives en un temps què, de tant líquid, se’ns esta quedant memòria de peix. D’això se’n serveix el poder per fer de nosaltres vulgars titelles.
Qui si que és recordat pels companys de la Nau Ivanow és en Xavier Bassiana. No és que hagi traspassat, no. L’arquitecte i fotògraf, impulsor del projecte de fàbrica cultural a l’antiga nau de pintures ara fa 15 anys, deixa la direcció de la Fundació que impulsa el projecte per tornar-se a dedicar als seus oficis. Les idees i la feina d’en Bassiana és del més potent que s’ha fet des de la iniciativa personal a Barcelona en dècades. Que no s’oblidi.