Si la despesa social ha caigut fins al nivell de fa sis anys, per
moltes filigranes que faci la Generalitat, els resultats s’han de notar.
Negar la pèrdua d’eficàcia dels serveis públics com l’educació amb les
passes enrere pressupostàries que s’han hagut de fer és voler fer creure
el que no és.
Un dels desencadenants d’aquesta jornada de
protesta és precisament això; la sensació de que l’administració vol
convèncer-nos, caigui qui caigui, de que es manté el mateix nivell de
serveis amb diners de l’any 2006. Tot i que els esforços de la
conselleria són més que notoris, la quadratura del cercle és impossible.
Perquè no plantejar-ho així d’entrada enlloc de construir aquesta
fal·làcia de fer més amb menys? Potser ens hauríem estalviat maldecaps
tots plegats.
Un altre desencadenant de la vaga d’avui és aquest
fidel seguidisme que la Generalitat fa dels designis de l’administració
central. Veure com hi ha comunitats que han dit que nanai, que ells no
retallen en educació, mentre que nosaltres fem els deures amb el
ministerio abans que ens les posin i tot, i amb il·lusió, que voleu que
us digui, empipa. Fa sortir gent al carrer.
Les passes enrere s’han de fer amb més seguretat encara que les endavant. Anem a cegues.
Dit a El Món a RAC 1 el 22 de Maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada