8/3/12

Moral, legal i fatal

Potser cobrar 193.853 euros a una institució de la qual se’n te un càrrec, dos dies abans que acabi l’any, a nom d’una empresa comprada quinze dies abans i de la qual qui cobra n’és l’únic treballador, i a compte d’un projecte que el mateix qui el cobra n’ha estat l’impulsor des de l’administració a la que representa, no sigui il·legal. Ara bé, no crec que hi hagi ningú que sigui capaç de defensar-ho moral i políticament, i menys en aquests moments de màximes estretors pressupostàries, quan als ciutadans se’ns endinyen cada dia noves restriccions, quan a la cultura se li retalla fins i tot l’aire i quan el PP pretén, amb aquesta excusa, que s’anul·lin subvencions a entitats ultra auditades com Òmnium. Per tot plegat, l’activitat de Xavier Solà, actual Secretari General de Cultura, quan tenia càrrec a l’Associació Catalana de Municipis, mereix una resposta contundent en el terreny de la moralitat política, al marge de la legalitat o no, tema que pertany a la justícia.
Hi ha qui diu que les relacions entre Mascarell i Solà no són gens bones, i amb els altres alts càrrecs de Cultura tampoc. Sigui cert o no, aquesta qüestió ha de quedar al marge d’una delicada situació que exigeix moure fitxa amb urgència. El rigor de gestió que el conseller Mascarell exigeix a entitats i institucions cal que l’apliqui de forma expeditiva al seu Departament. En cas de que no ho faci, que passi de puntetes damunt un cas, com a mínim, moralment escandalós, la fatalitat en forma de sospita caurà damunt el Palau Marc. La força argumental de que el Departament de Cultura s’ha investit fins ara per retallar, capgirar estructures o desmantellar projectes, quedarà diluïda en l’habitual no res administratiu.