20/5/10

Poesia institucional

La febrada poètica de cada primavera te llums i ombres, com gairebé tot a la vida; però es miri com es miri, pràcticament darrera de cada vers, il•luminat o no, hi ha la llarga ma de l’administració. Mentre el trio Escofet, Xargay, Sales s’estrena en la direcció del BCN poesia amb no poques propostes innovadores que intenten donar més visibilitat als llenguatges poètics d’avui en dia, dos dels locals que han treballat més intensament els darrers anys per la difusió de la poesia, l’Horiginal i la Granja de Gavà, han tancat portes. El primer per ordre municipal (paradoxalment cosa de veïns i xivarri), i el segon per la morositat del nou l’arrendatari del local. Està bé que l’ajuntament promogui una setmana de poesia a la ciutat, però, i les altres 51? Truco a en Josep Pedrals perquè em doni informació de la darrera reunió entre la propietat de l’Horiginal i els tècnics del districte, negociacions que sembla que poden anar per bon camí, i no hi ha forma de que em respongui. Entenc que deu estar preparant les maletes per anar-se’n d’excursió amb en Carles Torner, el cap de la cosa literària de l’Institut Ramon Llull, que ha convidat a trenta poetes amics a passar uns dies a París per participar al Marché de la poésie, on Catalunya hi ha estat convidada. Obvio dir-vos noms perquè hi ha molts repetidors en els cíclics llistats d’invitacions del Llull.
Amb tant de viatge després no hi queda temps per saber quina és la situació real de la literatura catalana al món, si prèviament no s’ha passat pel taulell de l’Institut. O potser tant li fa, si no es pot utilitzar. Estic d’acord amb l’Ada Castells quan diu que la poesia torna a ser necessària, sempre hi ha qui en sap treure-li partit.