26/5/10

La norma i el respecte

Hi ha una benzinera de Vilassar de Mar on obliguen els motoristes a treure’s el casc a l’hora d’anar a pagar. La raó és ben simple, evitar que ningú pugui escapolir-se de les càmeres de seguretat. Agradarà o no la mesura, però és el seu negoci i en tenen dret. Com que a mi no m’agrada mai no hi vaig i llestos.
La prohibició de portar burka a les dependències de titularitat municipal que l’ajuntament de Lleida aprovarà avui en ple és del mateix estil. Als seus espais el consistori és lliure d’acceptar o no a persones amb una part important de la seva fesomia amagada. De la mateixa forma que una universitat podria refusar persones amb el rostre amagat a les aules o un club de futbol al seu estadi.
El problema de la simbologia religiosa extrema, com és el cas del burka, és a la via pública. Aquí, si no es violen les lleis del país, ni representen un perill per la seguretat, no hi veig cap raó de pes per a prohibir-lo. És qüestió de trobar el punt d’inflexió entre la norma i el respecte. Decidir on és aquest punt és una feina complicada i per la qual potser ens cal encara una mica més de temps. Tot arribarà. Ara, amb la crisi salvatge que afecta els ajuntaments, em sembla que els plens municipals tenen coses més importants sobre les quals decidir.

Dit a El Món a RAC 1 el 27.05.10