Als Estats Units, el poder no democràtic, el de les grans corporacions financeres, te molt mal perdre; pitjor que aquí, que ja és. Així, la reforma sanitària del president Obama, que a Europa hauria estat considerada una broma pel seu baíxíssim perfil benestant , allà hi ha qui la considera l’exemple viu del caràcter comunista del president. Cal entendre les diferents maneres d’assumir el paper interventor de l’estat en la vida de les persones i situar l’agosarament d’Obama en la seva justa mesura, que no és poca. El president ha dilapidat bona part del seu capital polític en l’esforç per aprovar la llei, ha enviat directament a una bona colla de congressistes demòcrates a galeres, perquè no guanyaran el seu escó a les pròximes eleccions de novembre i ha obert com feia temps que no passava, una bretxa política entre part de la ciutadania.
Però també ha aconseguit el que molts antecessors seus havien intentat sense èxit durant un segle, farà que els més desvalguts recuperin part de la seva dignitat com a ciutadans de primera i, sobretot, que el somni del: ‘si, podem’, segueixi viu entre milions d’ésser humans d’arreu del món. Il•lusionista o gran polític, Obama el roig, -li diuen- està reescrivint la història d’Amèrica.
Dit a El Món a RAC 1 el 24.03.10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada