22/10/09

PAÍS DE SECÀ

D’acord que la climatologia mediterrània és indomable i un punt salvatge, d’acord que les llevantades sempre porten molta aigua, però precisament, com que ja ho sabem, n’estem advertits i cada any passa un o dos cops, és intolerable que els semàfors de la cruïlla Diagonal / Passeig de Gràcia no funcionessin ahir a les tres del migdia, que les voreres siguin piscines de mal anivellades com estan, que les rieres siguin camps de regates, que les línies 2 i 3 nedessin o que als vestíbuls dels estacions la gent rellisqués com si del ‘hollyday on ice’ es tractés per mor d’un linòleum vell de fa més de trenta anys. En resum, aquest és un país de secà, un rostoll de tercera amb una capital de les mateixes característiques. Quan no plou, anem fent, a la que cau un xàfec, tot sotsobra, les nafres surten a la llum i les deficiències i desigualtats territorials s’agreugen.
Ara, això els polítics com que ells van en cotxe oficial sempre, no ho veuen. Per ells, aquest és el millor dels mons, i parlar del temps, un tema recurrent de conversa d’ascensor, que d’escales tampoc no en pugen.

Dit a El Mon a RAc 1 el 23.10.09