Definitivament, pel govern de la Generalitat el sector editorial català no és estratègic per a la l’economia local. Ho és l’automòbil o la Feria de Abril, però el PIB que genera la producció industrial de llibres en català importa poc al govern. Ara que hi ha un munt de sectors econòmics que estan reben ajuts de l’administració autonòmica, les editorials han vist retallat el muntant d’ajudes anuals en un 12’5%, de 2 milions d’euros a 1’75, segons la resolució CMC/1005/2009, de 9 d’abril, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en occità i per a l’edició de partitures de compositors/es catalans/es, publicada al DOG del 17 d’abril. El darrer trimestre de l’any passat ja no es van abonar totes les ajudes demanades perquè els calés no van arribar per tantes sol•licituds com hi va haver.
És clar, les editorials no amenacen amb deslocalitzar-se a Andorra o a l’Alguer, ni anuncien l’acomiadament de milers de treballadors. Per cert, als sindicats tampoc no els deu importar gaire el sector editorial, perquè no han badat boca. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana va intentar aturar la patacada reunint-se amb el secretari de cultura, Eduard Voltas, però el DOG ho diu clar.
Un ha sentit a dir sovint a responsables de Cultura que tant de bo tots els sectors tinguessin els mateixos problemes que el del llibre. D’acord que segurament la dansa o la música tenen mals més greus, però l’editorial és una indústria potent, que genera molts llocs de treball, que posiciona i prestigia Catalunya al món i que te una llarga i fecunda tradició. I això te un pes econòmic específic, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada