La indústria editorial catalana ha arribat a un punt on, entre altres coses, hauria de fer una relectura del clàssic d’Umberto Eco de 1965, la situació potser ho requereix. Els editors d’Edi.cat presenten la seva plataforma per la descàrrega de llibres electrònics convençuts que el llibre tradicional entrarà inevitablement en retrocés i que la situació de canvi en que es troba el mercat editorial requereix iniciatives agosarades i modernes com la seva. Els llibres seran infinitament més barats i els autors cobraran el mateix, doncs el percentatge de drets puja fins el 16%. És clar que no te el mateix tacte un ‘reader’ de Sony que un llibre de l’Eclèctica (Bromera), com tampoc no és el mateix un iPod que escoltar el Keith Jarret trio al Kursaal de Donostia, però un es deixa llegir molt bé, i escoltar l’altre al tren de rodalies és un plaer.
Un parell de dies abans dino amb un editor que, després d’una rigorosa reflexió sobre ‘el factor humà’ en el negoci editorial, m’assegura que no acaba de veure clar el tema dels e-books, que cal entrar-hi amb molta cautela i que, ni de bon tros, tindrà cap incidència en la producció i venda del llibre tradicional a curt i mig termini Li recorda les ‘.com’. També pot ser, de fet és lògic. Es tracta d’un producte nou que s’ha de fer lloc en un territori tan incert com és el de la lectura.
A l’endemà m’expliquen que hi ha altres editors que treballen per engegar plataformes digitals, i que asseguren que la seva serà infinitament millot que la d’Edi.cat. No diem que no, però, ara per ara, és la que hi ha. I quan els lectors catalans es vagin acostumant al llibre electrònic, ells en seran el referent. Digue’ls-los integrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada