18/5/08

SENSE CULTURA DE SUPERMERCAT, NO HI HA BLAT

Carrefour és ja la segona llibreria de l’estat, amb un 11’6 % de quota de mercat, darrera de El Corte Inglés, amb un 10’7%. Les grans cadenes de llibreries tenen un 11’5% i les llibreries tradicionals el 45% entre totes. Els temps canvien, la vida i els hàbits de compra també. La pregunta és obvia. Quina capacitat de penetració te la producció editorial en català als supermercats? Les llibreries de sempre aguanten la patacada com poden, les cadenes s’expandeixen, però els supers van a per totes. Mentre que part de l’opinió pública insisteix en l’excel•lència literària com a motor de creixement, ben poca gent clama per la necessitat imperiosa de crear una àmplia i potent producció editorial popular i de masses en català a fi de garantir la pervivència cultural en aquest procés de transformació radical i inexorable del mercat.
En el món global, qui no és al supermercat no existeix. Quans títols en català trobeu a les llibreries de l’aeroport del Prat, a l’estació de Sants o a les lleixes de l’híper? Un o cap. Com explicar a una nova civilització, bàrbara i poc lletraferida potser però és el que hi ha, que hi som i volem ser? Quina consideració i respecte ens guanyarem si vivim al marge del best-seller, de l’autoajuda, del manual i el llibre pràctic, traduït i autòcton?
La cadena Topobooks (quatre centres i creixent) burxa encara més en la nafra. Compren pocs títols, així els cuiden més i els donen una vida més llarga, i venen llibres, xocolates o cafès. El públic s’ho passa bé voltant per les seves botigues. I només tenen títols súper vendes. El dia que obrin a Barcelona, quants llibres en català tindran?
Carrefour amenaça el preu únic del llibre. En mans d’un supermercat sense ànima, l’excepcionalitat cultural és rabassa morta. Només creuen en el preu més baix pel client i els terminis de pagament més llargs als proveïdors, és la seva filosofia. Si esdevenen subministradors majoritaris, com es podrà mantenir el preu únic? I amb el preu lliure, quan duraran les llibreries clàssiques? I les editorials petites? La conversió de l’antiga Arc de Berà en ArcLogi, un sofisticat magatzem de distribució completament automatitzat, amb una notable empenta econòmica de la Generalitat, dona aire al sector després que Planeta i Proa abandonessin la històrica distribuïdora per crear les seves pròpia plataforma en català, Àgora. Els petit, units al voltant dels interessos logístics, es posicionen per tenir opcions d’entrar al mercat global de súpers i cadenes.
El repte és ara per a editors i llibreters. Han sorgit nous punts de venda molt potents i amb interessos molts clars centrats el la cultura popular i de masses. Els editors que vulguin estar en aquest mercat s’han d’esforçar per portar al català els títols que interessen al públic de supermercat i, a la vegada, crear un imaginari català propi en aquest terreny; títols i autors autòctons, amb un màrqueting potent que jugui en igualtat de condicions. Només així, i amb mesures que incentivin a les grans superfícies perquè tractin correctament el producte en català, podem tenir una oportunitat d’estar en primera línia. A Cultura hi pensen. Pels llibreters, el repte és apostar i consolidar una oferta diferenciada dels súpers que els faci tant imprescindibles per als lectors, com necessaris per a un mercat divers plural i en creixement. Si s’eixampla, hi haurà lloc gairebé per a tothom.

Publicat a El Mundo de Catalunya