Els dijous en Joan Pujol, un pagès del Maresme, enganxava el cavall a la tartana i, travessant la serralada litoral, feia cap al mercat de Granollers. Voltant per la Porxada, l’indret més emblemàtic de la ciutat construït l’any 1587, feia tractes amb negociants de bestiar o comprava planter per l’hort. A mig matí anava a la Fonda Europa, hi feia un esmorzar de forquilla on no hi faltava el cap i pota, i tancava els acords amb els seus proveïdors. Aquesta tradició es manté avui ben viva a les taules de la fonda.
Potser mentre en Joan esmorzava mirant la vida passar pel carrer Major, al pis de dalt, al menjador noble de la casa, en Josep Pla, l’Eugeni Xammar i en Cotet, el fundador de les òptiques, parlaven de política, de llibres o de gastronomia tot fumant un havà. L’escriptor de Palafrugell va fer de la Fonda Europa pràcticament la seva casa. Allà passava les festes de Nadal, i allà també va conèixer el petit Ramon, ‘senyor Parellada’ li deia ell (i per això li va posar aquest nom al restaurant de Barcelona). A l’amo, per contra, li deia senzillament Paco.
Com que avui és dijous, aquest matí a la Fonda Europa hi coincidiran pagesos i tractants amb gent de tot arreu que s’hi hostatja per feines que ben poc tenen a veure amb l’històric mercat de la ciutat. Uns es miraran els altres amb la sorpresa una mica desconfiada escrita al rostre. El cafè amb llet i l’ordinador portàtil conviuran en curiosa mescla amb el vi negre i els contes en pessetes, potser encara algun en duros, gargotejats a ma en un full de paper. És l’encant del nou i el vell que es conjuga a les taules i les cambres d’una de les fondes més antigues de Catalunya que, des de 1771, ha estat portada per la mateixa família, els Parellada.
Hereus dels platillos i les picades que han caracteritzat històricament els fogons de la fonda, avui són plats com les mongetes sortides de l’olla, els peus de porc, el confit de cap de llom amb seques o el plat de festa de pollastre els que han pres el relleu a la tradició interpretant-la modernament. El pas del temps, a la cuina de l’Europa, és la lectura en clau gastronòmica d’una herència cultural que sempre s’ha mantingut a la avantguarda de la seva època, sense oblidar l’immens llegat de la història familiar i del país. Caràcter de la casa.
La Fonda Europa disposa de 37 habitacions. Les del primer pis van ser reformades l’any 1992 i, a més de la fusta noble que recobreix les seves parets, cadascuna te una ceràmica de Llorenç Artigas a la cambra de bany. No es tracta d’una sorpresa més o menys kitch, sinó d’una mostra més del compromís de la nissaga amb la cultura i el país, un missatge de coherència. La resta de cambres són de factura més moderna, jugant amb els tons relaxants i neutres que reclama l’abundant clientela de negocis, però mantenint la personalitat de l’establiment. Vestides de seda natural, aquestes cambres, algunes de les quals tot i ser ‘singles’ disposen de llit de doble cos encoixinats amb teles de cotó d’Egipte, compten amb un mobiliari modern de disseny que dialoga perfectament amb tot l’edifici i l’entorn urbà del centre de Granolers. Bany-dutxa de darrera tendència, connexió ADSL (Internet gratuït). ascensor, TV satèl•lit, caixa forta, escriptori, telèfon, assecador i habitacions especialment adaptades per persones amb mobilitat limitada són algunes de els comoditats generals de les cambres de la fonda Europa.
L’establiment compta també amb una sala de reunions apta per a una trentena de persones, un servei que, a l’època en que en Joan Pujol enganxava el cavall a la tartana per anar a mercat, probablement ningú no sospitava que fes mai falta. La gent d’aquella època, la mena de gent que va conformar amb els anys el caràcter de la fonda, feien les seves trobades de negocis davant d’un esmorzar de forquilla o al bar, fumant o prenent una beguda esperitosa. El cafè era el centre neuràlgic de la vida col•lectiva, i així es manté el de la Fonda Europa d’avui; un espai amb un alo especial, on les parets parlen en nom de la història i el temps que han vist passar, mentre no deixen de projectar la mirada endavant, cap a un avenir on el gust per les coses de sempre, ben fetes i actualitzades segons l’època, seguiran atraient el paladar; una circumstància imprescindible per fer bons tractes a qualsevol negoci, d’avui i de tota la vida. És aquesta l’essència que transmet la fonda Europa d’avui en dia i que fa que, per a la majoria de clients, nous i vells, el seu menjador sigui un lloc tant familiar com el de casa.
Publicat al Suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada