10/2/08

LA TELEVISIÓ HA MORT, VISCA TAXI KEY

Elogi de la cultura de masses de tota la vida, de la que, amb el pas del temps i els nous ‘media’, s’ha convertit ja en clàssica; mid-cult més que mass-cult. Un cop mort el ‘Tomate’ ja no queda res més als situacionistes patidors de la història que passar-se a la modernitat més última de Fama (Cuatro) o tornar a les velles fórmules de la cultura de masses, com el Taxi Key. Dilluns passat a l’auditori es va estrenar la quarta BCNegra amb la recuperació d’aquest mite de la cultura popular dels 50 i 60. Farts de la frivolitat més última en que Internet i la resta de la colla han convertit la cultura de masses, un heterogeni públic de totes les edats que omplia la sala va gaudir amb l’experiment, que va tenir molt de nou i diferent i molt poc de nostàlgic, el just per això de la memòria històrica.
Ni Adorno, ni Eco, ni Gubern no han entès mai la cultura popular com una simple paròdia perifèrica del pensament, com un teatrí de la vida. Avui en dia la tendència ha substituït la cultura tant des del precepte de consum com des del creatiu. El mercat ha unificat els significats en un sol feix de llum monocrom i ha imposat unes normes de producció homogènies per abastar la massa acrítica, que a penes veu la diferència entre el format dels missatges segons com li arribi, car el fons, el significat, és exactament el mateix tothora; la buidor més abjecte, el no res.
En aquest context de no-vida intel•ligent servida com a fal•làcia de cultura contemporània, el relat negre pot ser un clàssic (fulletons, novel•les barates, Cua de Palla) o un agent de la modernitat (Policias, CSI), però estigui en el front que estigui, sempre és un factor de desequilibri, un element que posa en crisi el pensament establert, el discurs del pensament únic que emet el poder, la frivolitat política i mental d’avui.
La televisió ha mort. A qui li interessa el que passa a la pantalla si la falsa democràcia global d’Internet facilita un consum ideològic encara més execrable? Visca Taxi Key. Refugiats a la quarta planta del Palau de la Virreina un nombrós, actiu i rigorós nombre de lectors, editors i escriptors de novel•la negra en el més ampli sentit del terme s’han refugiat aquesta setmana a conspirar contra la massa acrítica i poca-solta. I l’èxit ha estat sonat de nou, paradoxalment, un èxit tant de públic com de ressò; mai els mitjans de comunicació havien parat tanta atenció a l’esdeveniment que, amb el temps, s’ha demostrat que va ser el millor llegat de l’any del llibre. Lògic, la novel•la negre te tots els ingredients que necessita un bon relat per atraure al lector, tant els lúdics com els lúcids.
Potser la cultura catalana, tan pagada de la seva pretesa originalitat i extraordinarietat, i per això discapacitada històricament per irrompre en el mercat de masses, te un futur brillant en aquest gènere literari que encara alguns consideren menor, ‘mass’. De lectors entesos no en falten, l’èxit en tots els aspectes de BCNegra ho testimonia. Els gèneres culturals que van ser populars al segle XX s’han convertit, amb la frigidesa intel•lectual dels temps globals i digitals que supera àmpliament el pensament dèbil de la postmodernitat, en fenòmens de culte per a enormes territoris de la societat que no es resignen a viure acríticament, com un peix congelat al mar del nord i descongelat al microones abans de servir-lo amb tomàquet,de pot és clar.

Publicat a El Mundo de Catalunya