Per haver escrit en un article d’opinió al suplement ‘Tendències’ dient: “que l’AELC te un funcionament poc clar de fa anys és públic i notori. Que exerceix de poder fàctic en el gremi d’escriptors i que la Generalitat, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, li tolera, també és sabut; però entrar en acusacions anònimes i promoure boicots és intolerable,”, el president de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana (AELC), Guillem Jordi Graells, en un correu personal m’ acusa de “facilitar la tasca difamatòria” contra l’AELC i d’afegir-me a un “infundi” contra l’associació. Per això vull seguir exposant alguns arguments que reforcen la meva opinió.
A l’article recollia uns correus electrònics arribats a diversos periodistes on s’expressaven dures crítiques pel funcionament de l’associació. Que aquests correus no són falsos es pot demostrar buscant un blog neutral, El llibreter (http://llibreter.blogspot.com/), d’un professional del llibre, on se’n reprodueixen alguns. Però aquest episodi és una anècdota en el desgavell que fa temps arrossega l’AELC i al que ara Graells intenta posar ordre.
L’any 2001, amb d’un cop d’estat, part de la junta va destituir a l’altra part després d’una agre assemblea. Andreu Sotorra, llavors secretari, i alguns vocals van ser cessats sota acusacions de mala gestió econòmica (per dir-ho amb delicadesa) i de maneres de fer personalistes. Fins i tot es van negar a pagar a Sotorra uns honoraris professionals. Portada l’AELC a magistratura, es va arribar a un acord i va cobrar. Des d’aleshores l’escriptor ha obert un autèntic front de batalla contra l’associació. Al bloc de la plataforma ‘Per una AELC com cal’ (http://www.aelccomcal.blogspot.com/), que ha creat ell mateix (l’antiga adreça era andreusotorra.com/els quqatregats), trobareu un memorial de greuges contra l’AELC, les seves successives juntes després del 2001 i els procediments estatutaris i jurídics que han portat. Al món literari català, sense atrevir-se a dir-ho en veu alta, característica típica del país, tothom assenyala Sotorra com l’autor dels correus on es convidava a un sopar inexistent a un seguit de periodistes a compte de l’AELC o d’una crida demanant fer boicot a les quotes d’associat des d’una adreça electrònica a nom d’un tal Josep Sanmartí i que va confondre a més d’un (a mi el primer) en coincidir amb el nom d’un associat real, un escriptor que res te a veure amb la trifurca. Sigui qui sigui que ho ha fet, usurpar un nom és lleig, i jo demano disculpes per la confusió a l’autèntic Josep San Martín.
Aquesta guerra oberta d’acusacions creuades ha desprestigiat l’AELC, ha confós molts escriptors i ha acabat també per desacreditar les poques o moltes raons que tingués l’Andreu Sotorra (ell segueix carregant cada dos per tres però, consulteu el bloc).
Qüestionada la transparència del seu funcionament, amb la intenció de la Institució de les Lletres Catalanes de frenar la influència que te a la junta de govern (perquè és la única associació que hi te tres membres?) i amb un desinterès creixent entre els escriptors per participar a la vida associativa (feina hi ha per trobar qui vulgui ser de la junta m’ha confessat un recent vicepresident), Guillem Jordi Graells te molta feina si vol recuperar la reputació de l’AELC.
I veient presumptes difamadors per tot no se si ho aconseguirà.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada